L'abril d'aquest any es va publicar l'estudi "Values and Worldviews" promogut per la fundació BBVA, en el qual s'examinen els valors polítics i econòmics dels ciutadans de 10 països de la Unió Europea i les percepcions i actituds enfront de la crisi econòmica i la conjuntura sociopolítica. Els països objecte d'estudi són: Alemanya, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, PaïsosBaixos, Polònia, Regne Unit, República Txeca i Suècia.
L'estudi és força interessant, ja que des d'una perspectiva comparada, ens dóna informació sobre quina influència ha pogut tenir l'actual context de crisi econòmica en la cultura política del nostre país.
Per una banda, es confirmen actituds i percepcions sobre política i economia que han estat una constant en els estudis sobre cultura política a Espanya: baix nivell d'informació i associacionisme, distanciament respecte deles institucions i desconfiança en la classe política i els polítics.
Tots aquests aspectes s'han accentuat davant del context de crisi, derivant en una desafecció cap a la política i inclús cap al funcionament de la democràcia.
Per altra banda, l'estudi incorpora una sèrie de qüestions sobre formes de participació política,preferències sobre model econòmic, sobre el paper de l'Estat en l'economia i sobre les mesures adients per sortir de la crisi, que mostra un perfil dels ciutadans espanyols que es diferencia bastant de la imatge que es projecta des de molts mitjans de comunicació.
Entre els resultats de l'estudi per Espanya destacaria:
- Tot i ser un país amb un grau d'interès respecte dels assumptes públics semblant a la mitjana europea, Espanya és el país on menys es llegeix el diari, tenint la proporció més gran de població que no ho fa mai (34% front una mitjana europea del 22%). Espanya és, conjuntament amb Itàlia i Polònia, el país amb menys associacionisme. Aquest fet conviu amb una elevada participació d'espanyols i italians en causes vinculades a la crisi econòmica (20% Espanya) i a la gestió del Govern o relacionada amb situació política(15%), participació que en ambdós casos dobla la mitjana europea.
Pel que fa a les formes de participació, Espanya és el país on més ciutadans han participat en manifestacions (23%) i vagues (20%) amb una gran distància respecte a la mitjana de països objectes d'estudi (cal tenir en compte que Grècia no està inclosa a l'estudi).
Les actituds respecte a la política i els partits polítics confirmen el que altres estudis sobre cultura han senyalat al llarg dels anys. El nivell d'afiliació a partits polítics a Espanya és el més baix de tots els
països (3,9% respecte a una mitjana de 5,4%). Aquest baix nivell d'afiliació sembla temperat pel sentiment de simpatia vers a algun partit polític, que és similar a la mitjana UE.
Tot i això, la distància respecte als partits entre els joves és superior (35% front 59% dels adults majors de 65 anys), fet que sembla assenyalar el poc èxit dels partits en reproduir sentiments d'adscripció entre les noves generacions de ciutadans.
Torna a fer tàndem Espanya amb Itàlia com els països que valoren pitjor el funcionament de la democràcia i com aquells en què major percentatge d'enquestats creuen que els polítics prioritzen els seus interessos sobre els de la societat.
Aquesta darrera percepció és la que probablement expliqui que Espanya sigui el país amb un nivell de confiança en els polítics més baix (1,5 en escala 0-10, quan la mitjana europea és 3).
Pel que fa a les institucions, el nivell de confiança general és baix i destaquen els partits polítics i els bancs com els que més desconfiança inspiren (essent novament el país que pitjor els valora).
Com a temptativa de conclusió es pot afirmar que la crisi, i els seus efectes sobre la població, han incrementat certs aspectes propis de la cultura política espanyola relacionats amb la desafecció respecte als polítics i la política. Aquesta desafecció té implicacions sobre la mateixa valoració del funcionament de la democràcia i el paper que el ciutadà hi juga.
Aquesta desafecció conviu amb un nivell d'interès vers la política similar a la mitjana europea i amb un nivell de mobilització elevat. Les expressions concretes d'aquesta mobilització són en gran mesura "fortes" (manifestacions i vagues), en consonància amb l'elevat cost social que la crisi i les mesures del Govern per combatre-la, tenen pels nostres ciutadans.
-L'estudi també fa referència a percepcions, actituds i valors sobre el paper de l'Estat a l'economia, sobre el sistema econòmic i sobre la situació econòmica.
Espanya és el segon país, després de França, on hi ha un major grau d'acord amb què l'Estat ha de tenir un paper molt actiu en el control de l'economia. Aquest fet es complementa amb la percepció àmpliament majoritària que és l'Estat qui ha de tenir la responsabilitat principal d'assegurar un
nivell de vida digne als seus ciutadans.
Els espanyols estan també molt d'acord (80%) en la seva preferència per un sistema de cobertures socials ampli, tot i que aquest fet comporti un elevat nivell d'impostos.
Es percep l'Estat com a responsable de proporcionar sanitat, pensions i habitatge, assegurar prestacions d'atur, controlar beneficis de les empreses i bancs i controlar els salaris. En tots els casos exposats el percentatge de ciutadans amb aquesta preferència majoritària és bastant superior a la mitjana europea.
Una dada que m'ha semblat curiosa és que Espanya és el país que menys d'acord està amb l'economia de mercat i el país que més en culpabilitza a aquest sistema de les desigualtats existents, percepció que es manté inclús entre enquestats situats a la dreta política.
Novament destaca Espanya en un altra qüestió: és el país on l'igualitarisme d'ingressos té més suport.
Suècia i Espanya són els països on més suport té una sortida d'estímul econòmic per la crisi i el país que més rebutja les polítiques d'ajust i retallades. Inclús entre aquells que s'autodefineix ideològicament com de dretes, la política d'ajust té menys defensors.
Entre les mesures per sortir de la crisi que més suport tenen ( amb un recolzament bastant superior a la mitjana europea ) es troben:
-Augment d'impostos.
-Increment de la inversió pública
-Augment de la regulació bancària.
Entre les mesures amb menys suport:
-Flexibilització del mercat laboral.
-Augment de l'IVA.
-Reducció del nombre de funcionaris.
Una de les possibles interpretacions que podem fer d'aquests resultats és que en l'àmbit de percepcions i valoracions, els espanyols semblen expressar unes preferències molt allunyades de les polítiques que aplica el PP i que va aplicar el PSOE. De fet, si repassem cadascun dels punts exposats, comprovarem com són preferències assimilables als plantejaments que s'ha defensat tradicionalment des de posicions ideològiques d'esquerra.
Aquell partit que sigui capaç d'articular un discurs que reculli de forma entenedora aquestes preferències i que sigui capaç de trencar amb la desconfiança vers els partits polítics serà el que més en consonància amb la ciutadania es trobarà, segons els resultats de l'estudi.
Ara bé, la implicació directa que pot tenir electoralment dependrà també del posicionament dels partits en altres aspectes que estructuren la decisió del vot al nostre país (qüestió nacional).
En tot cas, sembla que el partit que en aquests moments més proper es troba d'aquestes preferències seria ICV-EUiA (o IU a tot l'Estat). Si és així, per quin motiu les enquestes no mostren que sigui el partit amb suport majoritari?
A Catalunya té molt a veure, com deia, la influència de la clivella nacional. També hi influeix notablement la percepció que, de les propostes i actuacions dels diferents partits, té la ciutadania. En
aquest punt cal destacar el paper que juguen els mitjans de comunicació al nostre país, sobredimensionant determinades qüestions, donant més veu a uns partits que a uns altres, amagant certes polítiques de reducció de drets socials i el suport dels partits amb què tiren endavant.
Per combatre aquest silencis mediàtics cal la implicació de tots aquells que creiem que el millor projecte polític és el de ICV-EUiA, explicant en què consisteix i per quin motiu el vot a aquest partit és part de la resposta a les necessitats dels ciutadans.Sobre aquesta qüestió l'estudi dóna una dada per a la reflexió: Espanya és un dels països on menys es fa servir Internet per l'activitat política.
No hay comentarios:
Publicar un comentario