Trias ha fet servir un subterfugi legal per aprovar els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per aquest pròxim 2014. Els pressupostos que CiU ha projectat per l'any vinent seran aprovats a l'haver estat vinculats a una qüestió de confiança. Que un alcalde se sotmeti a una qüestió de confiança vinculada al pressupost municipal per aprovar-lo és un mecanisme previst per l'article 197 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General que no s'ha utilitzat mai a Barcelona.
El fet que per primera vegada es faci servir aquest mecanisme és un exemple d'incapacitat política manifesta. Quan un govern no és capaç de bastir una majoria que doni suport el principal instrument de què disposa, el més raonable és que dimiteixi.
Però el govern de Trias a Barcelona representa uns interessos ben concrets que no poden deixar passar l'oportunitat d'aprofitar dos anys més per transformar Barcelona en una ciutat pensada al servei del turisme i del negoci. El procés de mercantilització de la ciutat i d'implantació del model Barcelona-marca no ha estat encara completat. Tot i que el model inspira les polítiques que implementa l'Ajuntament, existeixen dinàmiques de resistència que aturen temporalment la transformació i ajuden a consolidar una alternativa (tenim l'exemple de la resistència ciutadana al desallotjament del Banc d'aliments).
Trias ha donat diverses mostres en el seu mandat de no tenir entre les seves prioritats les que haurien de ser les d'un alcalde de Barcelona sensible al patiment dels seus ciutadans: la lluita contra les desigualtats socials, l'atur i les conseqüències de la crisi.
Tot i la seva retòrica amb cert contingut de preocupació social, el cert és que per valorar la importància que Trias dóna a la lluita contra la pobresa i la desigualtat social res millor que analitzar el projecte de pressupost que vol aprovar de forma tan poc democràtica.
Al següent link es poden trobar les inversions projectades pel 2014
El fet que per primera vegada es faci servir aquest mecanisme és un exemple d'incapacitat política manifesta. Quan un govern no és capaç de bastir una majoria que doni suport el principal instrument de què disposa, el més raonable és que dimiteixi.
Però el govern de Trias a Barcelona representa uns interessos ben concrets que no poden deixar passar l'oportunitat d'aprofitar dos anys més per transformar Barcelona en una ciutat pensada al servei del turisme i del negoci. El procés de mercantilització de la ciutat i d'implantació del model Barcelona-marca no ha estat encara completat. Tot i que el model inspira les polítiques que implementa l'Ajuntament, existeixen dinàmiques de resistència que aturen temporalment la transformació i ajuden a consolidar una alternativa (tenim l'exemple de la resistència ciutadana al desallotjament del Banc d'aliments).
Trias ha donat diverses mostres en el seu mandat de no tenir entre les seves prioritats les que haurien de ser les d'un alcalde de Barcelona sensible al patiment dels seus ciutadans: la lluita contra les desigualtats socials, l'atur i les conseqüències de la crisi.
Tot i la seva retòrica amb cert contingut de preocupació social, el cert és que per valorar la importància que Trias dóna a la lluita contra la pobresa i la desigualtat social res millor que analitzar el projecte de pressupost que vol aprovar de forma tan poc democràtica.
Al següent link es poden trobar les inversions projectades pel 2014
http://w28.bcn.cat/pressupostos2014/es/docs/Proposta%20inversions%20projecte%20Pressupost%202014.pdf
Com es pot comprovar les inversions estan ordenades segons districtes, existeix un districte 11 d'on pengen aquelles inversions que no es territorialitzen per considerar-se inversions d'àmbit ciutat.
L'agregació d'inversions per districtes sovint poden amagar realitats importants per tal d'analitzar dades. Existeixen districtes en el que conviuen barris amb característiques socio-econòmiques molt diferents. És per aquest motiu que he desagregat les dades d'inversió a escala de barri ( inversió prevista per habitant) per tal de comparar les inversions projectades en el pressupost pel 2014 amb la renda familiar disponible. El resultat és el següent:
Cal advertir que existeixen en tots els districtes algunes partides que no es poden territorialitzar en barris atenent a que estan projectades en l'àmbit de districte (PMI, enllumenat i equipaments principalment) i que no s'han tingut en compte alhora de realitzar el càlcul. Per altra banda 6 de les 272 actuacions previstes no s'han pogut definir en un barri en concret.
Com es pot comprovar el govern de Trias renuncia a fer servir les inversions com a mecanisme de redistribució i reducció de les desigualtats a Barcelona. Excepte alguns casos determinats (Torre Baró, Trinitat Nova, Baró de Viver...) no sembla que el projecte de pressupost hagi tingut en compte les realitats concretes de cada barri alhora de distribuir la despesa.
És del tot incomprensible que barris amb una renda familiar disponible molt inferior a la mitjana de la ciutat tinguin una inversió per habitant inferior a d'altres barris de renda superior.
Tenim els exemples de Verdun, Prosperitat, Porta, Hostafrancs, Turó de la Peira, la Sagrera o Navas on la inversió prevista és cap o irrisòria. O bé els barris de la Verneda i la Pau, el Besós i el Maresme, el Carmel, la Teixonera o la Marina, on la inversió prevista és clarament insuficient atenent a la realitat socioeconòmica dels barris.
Veiem que el gruix de la inversió es concentra en aquelles zones que més poden interessar al lobby turístic pel qual Trias governa: el Gòtic, Sant Pere Santa Caterina i la Rivera, el Raval, la Dreta de l'Eixample, Antiga Esquerra Eixample...
Si es mira encara més el detall de les inversions es pot comprovar a quins interessos respon. Del 12 milions d'inversió del Raval 8,3M són per les obres de la Boqueria i Pl. Gardunya. O per exemple tenim el cas del Poble Sec on del 12,6 milions d'inversió previstos, 6,5 es destinaran a obres d'adequació del Castell de Monjuic. Inversions que estan ben lluny del que les persones que pateixen els efectes de la crisi a aquells barris poden necessitar.
Per tant, el projecte de pressupost que presenta Trias és injust perquè no atén a les desigualtats socials existents a Barcelona, és incapaç perquè no preveu solucions als efectes de la crisi econòmica, és obscè perquè no respon als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i té dèficits democràtics, ja que només té l'aval de 16 dels 41 regidors de l'Ajuntament.
El projecte de pressupost de Trias no és el pressupost que es mereix Barcelona.
L'agregació d'inversions per districtes sovint poden amagar realitats importants per tal d'analitzar dades. Existeixen districtes en el que conviuen barris amb característiques socio-econòmiques molt diferents. És per aquest motiu que he desagregat les dades d'inversió a escala de barri ( inversió prevista per habitant) per tal de comparar les inversions projectades en el pressupost pel 2014 amb la renda familiar disponible. El resultat és el següent:
Com es pot comprovar el govern de Trias renuncia a fer servir les inversions com a mecanisme de redistribució i reducció de les desigualtats a Barcelona. Excepte alguns casos determinats (Torre Baró, Trinitat Nova, Baró de Viver...) no sembla que el projecte de pressupost hagi tingut en compte les realitats concretes de cada barri alhora de distribuir la despesa.
És del tot incomprensible que barris amb una renda familiar disponible molt inferior a la mitjana de la ciutat tinguin una inversió per habitant inferior a d'altres barris de renda superior.
Tenim els exemples de Verdun, Prosperitat, Porta, Hostafrancs, Turó de la Peira, la Sagrera o Navas on la inversió prevista és cap o irrisòria. O bé els barris de la Verneda i la Pau, el Besós i el Maresme, el Carmel, la Teixonera o la Marina, on la inversió prevista és clarament insuficient atenent a la realitat socioeconòmica dels barris.
Veiem que el gruix de la inversió es concentra en aquelles zones que més poden interessar al lobby turístic pel qual Trias governa: el Gòtic, Sant Pere Santa Caterina i la Rivera, el Raval, la Dreta de l'Eixample, Antiga Esquerra Eixample...
Si es mira encara més el detall de les inversions es pot comprovar a quins interessos respon. Del 12 milions d'inversió del Raval 8,3M són per les obres de la Boqueria i Pl. Gardunya. O per exemple tenim el cas del Poble Sec on del 12,6 milions d'inversió previstos, 6,5 es destinaran a obres d'adequació del Castell de Monjuic. Inversions que estan ben lluny del que les persones que pateixen els efectes de la crisi a aquells barris poden necessitar.
Per tant, el projecte de pressupost que presenta Trias és injust perquè no atén a les desigualtats socials existents a Barcelona, és incapaç perquè no preveu solucions als efectes de la crisi econòmica, és obscè perquè no respon als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i té dèficits democràtics, ja que només té l'aval de 16 dels 41 regidors de l'Ajuntament.
El projecte de pressupost de Trias no és el pressupost que es mereix Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario