Dissabte 2 de febrer va tenir lloc l'assemblea oberta "Ara és demà". La idea dels dos partits convocants, ICV i EUiA, era fer una crida a forces polítiques, plataformes, moviments i persones que comparteixen la necessitat de confluir per compartir la construcció d'una alternativa des de l'esquerra.
L'èxit de la convocatòria va ser evident i va superar amb escreix les millor expectatives que es contemplaven. 1700 persones van passar en algun moment per Fabra i Coats per tal de ser presents i col·laborar amb el projecte que tot just dissabte es va iniciar.
Però no només va ser un èxit pel que fa al nombre de persones, ho va ser també per la innovació en la metodologia de debat així com en l'actitud de les persones que van participar.
Es van organitzar més de 90 grups de debat. Personalment vaig col·laborar fent de dinamitzador de 4 d'aquest grups (46 persones en total). La meva valoració és ben positiva. En primer lloc perquè aproximadament la meitat dels participants als meus grups eres persones alienes als organitzadors de la trobada. En segon lloc perquè l'actitud amb què s'apropaven al debat era de voluntat de canviar la situació política i social participant d'un nou projecte.
Les conclusions que es van extreure dels diversos grups de treball es poden consultar al següent link http://pad.araesdema.cat/ .
Com es pot comprovar els eixos que orientaven els debats pretenien respondre a una demanda que contínuament ens acostumen a fer la ciutadania als partits d'esquerra: us hauríeu d'unir i començar a actuar; acció i unitat.
Sobre la creació d'un espai d'unitat recomano llegar aquest post en el que s'expliquen quins haurien de ser els requisits per tal que la confluència es pugui donar.
Un dels aspectes previs és la voluntat de confluir. En aquest sentit crec que els esforços que es fan des d'ICV i EUiA per intentar sumar a la CUP a aquest espaï no portaran enlloc precisament perquè no volen compartir cap espai de confluència amb ningú més que no siguin ells mateixos. La seva proposta d'unitat es redueix a aquells que accepten únicament la seva visió de la política, de la societat, de l'organització... Alguns ens expliquen les raons per no confluir http://llucsalellasivilar.wordpress.com/2014/02/02/unitat-de-sigles/
En aquest sentit crec que, tot i que no hem de renunciar mai a estendre l'espai de confluència, no podem esperar a què algunes forces polítiques entenguin el que requereix un moment com l'actual. L'assemblea oberta de l'1 de febrer va ser un inici perfecte de cap a on s'han d'adreçar els esforços.
Tot i que estic d'acord en què el debat al voltant de les sigles no hauria de ser rellevant, un dels punts que van sorgir als grups de debat va ser la necessitat que ICV i EUiA siguin generoses i sàpiguen fer renúncies per facilitar la confluència. Renúncies que cal entendre en l'àmbit organitzatiu, de lideratges i de sigles. Tot procés de creació d'un nou subjecte polític a partir de l'aglomeració d'altres subjectes arriba un moment en què s'ha de plantejar l'estructura organitzativa i les sigles que faran de paraigües a la resta d'organitzacions. Tot i que estem en un moment molt incipient i que es tracta de política-ficció, si s'arribés a un moment en què calgués fer una proposta de sigles pel nou projecte, m'atreveixo a suggerir no crear res de nou sinó recuperar del nostre passat recent.
En aquest sentit una proposta de sigla que podria fer d'aixopluc a aquest nou subjecte polític podria ser el PSUC
L'èxit de la convocatòria va ser evident i va superar amb escreix les millor expectatives que es contemplaven. 1700 persones van passar en algun moment per Fabra i Coats per tal de ser presents i col·laborar amb el projecte que tot just dissabte es va iniciar.
Però no només va ser un èxit pel que fa al nombre de persones, ho va ser també per la innovació en la metodologia de debat així com en l'actitud de les persones que van participar.
Es van organitzar més de 90 grups de debat. Personalment vaig col·laborar fent de dinamitzador de 4 d'aquest grups (46 persones en total). La meva valoració és ben positiva. En primer lloc perquè aproximadament la meitat dels participants als meus grups eres persones alienes als organitzadors de la trobada. En segon lloc perquè l'actitud amb què s'apropaven al debat era de voluntat de canviar la situació política i social participant d'un nou projecte.
Les conclusions que es van extreure dels diversos grups de treball es poden consultar al següent link http://pad.araesdema.cat/ .
Com es pot comprovar els eixos que orientaven els debats pretenien respondre a una demanda que contínuament ens acostumen a fer la ciutadania als partits d'esquerra: us hauríeu d'unir i començar a actuar; acció i unitat.
Sobre la creació d'un espai d'unitat recomano llegar aquest post en el que s'expliquen quins haurien de ser els requisits per tal que la confluència es pugui donar.
Un dels aspectes previs és la voluntat de confluir. En aquest sentit crec que els esforços que es fan des d'ICV i EUiA per intentar sumar a la CUP a aquest espaï no portaran enlloc precisament perquè no volen compartir cap espai de confluència amb ningú més que no siguin ells mateixos. La seva proposta d'unitat es redueix a aquells que accepten únicament la seva visió de la política, de la societat, de l'organització... Alguns ens expliquen les raons per no confluir http://llucsalellasivilar.wordpress.com/2014/02/02/unitat-de-sigles/
En aquest sentit crec que, tot i que no hem de renunciar mai a estendre l'espai de confluència, no podem esperar a què algunes forces polítiques entenguin el que requereix un moment com l'actual. L'assemblea oberta de l'1 de febrer va ser un inici perfecte de cap a on s'han d'adreçar els esforços.
Tot i que estic d'acord en què el debat al voltant de les sigles no hauria de ser rellevant, un dels punts que van sorgir als grups de debat va ser la necessitat que ICV i EUiA siguin generoses i sàpiguen fer renúncies per facilitar la confluència. Renúncies que cal entendre en l'àmbit organitzatiu, de lideratges i de sigles. Tot procés de creació d'un nou subjecte polític a partir de l'aglomeració d'altres subjectes arriba un moment en què s'ha de plantejar l'estructura organitzativa i les sigles que faran de paraigües a la resta d'organitzacions. Tot i que estem en un moment molt incipient i que es tracta de política-ficció, si s'arribés a un moment en què calgués fer una proposta de sigles pel nou projecte, m'atreveixo a suggerir no crear res de nou sinó recuperar del nostre passat recent.
En aquest sentit una proposta de sigla que podria fer d'aixopluc a aquest nou subjecte polític podria ser el PSUC
(imatge via Víctor Catalan)
El PSUC presenta diversos avantatges:
1.- Permet conservar una tradició política que a través d'ICV, connecta directament amb la lluita antifranquista.
2.- Enforteix el fil roig, adaptant-se millor a les demandes actuals de la ciutadania i a la recuperació del discurs de classe al debat polític ( 1% vs 99%)
3.- Se salvarien les comprensibles reticències que podrien tenir aquells que més han de renunciar.
4.- Es tracta d'una tradició política que gaudeix d'una bona valoració. De fet són reiteratius els intents que hi ha hagut des de diversos partits per tal d'erigir-se'n com a hereus.
5.- Enllaça amb un catalanisme d'esquerres, integrador i no excloent.
Els desavantatges també existeixen:
1.- No crec que cap expert en "naming" estigui d'acord a fer servir acrònims avui dia.
2.- Els "adanistes" s'oposarien. Sempre creuen millor partir de zero.
En tot cas, si arriba el dia en de plantejar-se aquest tipus de qüestions aquí queda la meva proposta.
El PSUC presenta diversos avantatges:
1.- Permet conservar una tradició política que a través d'ICV, connecta directament amb la lluita antifranquista.
2.- Enforteix el fil roig, adaptant-se millor a les demandes actuals de la ciutadania i a la recuperació del discurs de classe al debat polític ( 1% vs 99%)
3.- Se salvarien les comprensibles reticències que podrien tenir aquells que més han de renunciar.
4.- Es tracta d'una tradició política que gaudeix d'una bona valoració. De fet són reiteratius els intents que hi ha hagut des de diversos partits per tal d'erigir-se'n com a hereus.
5.- Enllaça amb un catalanisme d'esquerres, integrador i no excloent.
Els desavantatges també existeixen:
1.- No crec que cap expert en "naming" estigui d'acord a fer servir acrònims avui dia.
2.- Els "adanistes" s'oposarien. Sempre creuen millor partir de zero.
En tot cas, si arriba el dia en de plantejar-se aquest tipus de qüestions aquí queda la meva proposta.
